Ressenya informal de Les tombes d’Atuan, d’Ursula K. Le Guin, en un xat d’Internet

『壊れた腕輪』に文化人類学的なテーマがあることに気が付けて、最初に読んだときより面白く感じたな。例えば、墓所の巫女や宦官は信仰を政治的な道具として扱っていた。高度に発達した宗教体系はかつて存在したけど、形骸化した儀式の反復となった。そして、これらの儀式は単に人間によって解釈され執り行われてきたもので、闇の神々である「ななきものたち」がそれを命じたという裏付けはどこもない。
僕はかつて単なる女性解放の物語だと思っていたけれど、実際は文化構造としての社会についての客観的な視点をルグインは持っていた。

Aquest cop he gaudit de la lectura de “les tombes d’Atuan” més que quan el vaig llegir per primer cop, perquè hi he trobat alguns temes antropològics. Per exemple, les sacerdotes de les tombes i els eunucs empren la religió com una arma política. Antany hi havia existit un sistema de creences altament desenvolupat, però s’ha convertit en un conjunt de ritus repetitius sense sentit, i la gent mateixa interpreta i perpetua aquests ritus, uns ritus que no hi ha cap prova clara que els Sense Nom, les divinitats fosques, haguessin mai ordenat.
Abans em pensava que el llibre era simplement una història sobre l’alliberament de les dones, però en realitat Le Guin tenia una visió objectiva de la societat com a constructe cultural.